Treball en grup:
Realitzar un spot publicitari d'un producte inventat.
Slogan
Marca
Producte
Spot amb la seva preproducció producció i postproducció.
Guió per analitzar un anunci televisiu
Guió per analitzar un anunci televisiu
1.- Les paraules
-Què diuen els textos orals i escrits? 2.- Les imatges
-Quants plans hi ha?
-Què expliquen? Què representen?
3.- Els sons
-Hi ha música? De quin tipus?
-Hi ha efectes sonors? De quin tipus?
-Quin paper tenen la música o els efectes en l’anunci?
4.- El missatge
-Quin producte i marca s’anuncien?
-Com resumiries el missatge que es vol transmetre?
-A quin públic va dirigit l’anunci?
-Apareix en l’anunci el consumidor de la marca? Com es caracteritza?
-El món que reflecteix l’anunci s’assembla a la realitat?
-Quina representació del món es desprén de l’anunci?
-Quin tipus de persones apareixen a l’anunci, quin paper hi fan i com estan caracteritzadess?
-Quins valors funcionals, emocionals i simbòlics s’atribueixen al producte o servei de l’anunci?
Guió per analitzar un anunci gràfic
1.- Elements de la imatge que es destaquen
-Enquadrament.
-Tipus de plans.
-Situació dels elements.
-Colors que hi destaquen. 2.-Text
-Eslògan.
-Situació del text.
-Logotip.
3.-Interpretació
-Significat que es deriva dels elements que s’observen.
-Relació entre imatge i text.
-A quin públic s’adreça l’anunci?
-Quins valors ens transmet?
A) El llenguatge de la publicitat
1.- Definició de publicitat.
2.- Tipus de publicitat (referencial, emocional i simbòlica).
3.- Diferències entre publicitat i propaganda.
4.- Funcionament de la publicitat (Fòrmula AIDA: Atenció/Interès/Desig/Acció).
5.- Parts d’un anunci gràfic (Headline/Bodycopy/Visual/Payoff).
6.- Els contravalors de la publicitat (Elitisme/Egocentrisme/Permissivitat/Consumisme/
Consumisme desmesurat)
Tots els punts s’il·lustren amb exemples d’anuncis publicats a la premsa el més actuals possibles.
VÍDEO PUBLICITAT (Aulamedia)
Fitxa didàctica
FEM UN SPOT PUBLICITARI Publicitat i televisió". Una proposta didàctica
|  Des de fa temps tenim l’absoluta certesa que conèixer els mecanismes de funcionament de la publicitat, el seu llenguatge, les seves intencions, la manera com actua sobre nosaltres és avui, en l’àmbit de l’ensenyament, una necessitat imperiosa. Mentre els intel·lectuals orgànics de la darrera reforma educativa o de les reformes que vindran no entenguin que l’educació àudiovisual ha de tenir un caràcter obligatori a l’escola, tot apartant continguts avui inservibles, hem cregut pertinent treballar. Així és. Treballar, a través de la fórmula dels crèdits variables, una sèrie de temes vitals per aconseguir que els nois i noies d’aquest país tinguin instruments de defensa i anàlisi davant els mass-mèdia. Aquesta feina quotidiana l’hem concretada, per exemple, en una proposta de treball que hem titulat "Publicitat i Televisió", adreçada als alumnes de 2n d’ESO, i que ja hem experimentat durant els dos darrers anys a l’Escola Solc, de Barcelona. Pla de treball La varietat de continguts i el fet de buscar al·licients que mantinguin l’interès dels alumnes és certament important, ja que davant d’aquests temes tradicionalment no acadèmics hi ha alumnes que tendeixen a infravalorar-los. D’aquesta forma el que hem fet és elaborar diversos blocs temàtics que anem treballant en mòduls horaris de 30 minuts. Els blocs són els següents: B) Anàlisi d’anuncis televisius  Per a aquest apartat, el camí a seguir el marca l’excel·lent llibre del professor Joan Ferrés “Com veure la TV?”, publicat pel CAC l’any 1998. Diem que marca el camí, perquè el llibre fa referència a uns espots que els actuals alumnes d’ESO no “recorden” haver vist. Per altra banda el món de la publicitat és tant dinàmic en el seu llenguatge i en donar models que molt aviat els anuncis publicitaris queden superats i envellits.Així doncs, el professor responsable de les activitats ha de fer una feina de caça i captura d’anuncis actuals, anuncis que els alumnes tinguin l’oportunitat de veure a casa seva durant els dies que dura el crèdit . L’important, allò que realment és útil, és parlar col·lectivament d’un producte televisiu, en aquest cas dels espots publicitaris. Diem que és important, perquè el missatge televisiu queda descodificat a partir de l’anàlisi, en ocasions espontània dels mateixos alumnes. Cal dedicar dues o tres sessions d’una hora a comentar espots que els mateixos alumnes portin gravats de casa i que ells hagin seleccionat ja sigui perquè s’adiuen amb el plantejament crític que el professor va desenvolupant o simplement perquè a l’alumne li interessa comentar-ne algun aspecte. Per on ha de discórrer el discurs crític del professor? A continuació exposem algunes idees sobre aquest extrem. Caldria començar parlant sobre el caràcter selectiu de la publicitat, sobre el fet que cada anunci està pensat per a un tipus determinat de persona. I resultaria interessant definir el concepte de "target group" que fa referència al consumidor potencial, al tipus de persona que té possibilitats reals d’adquirir el producte. Seguidament caldria parlar (i fer exercicis pràctics en forma de preguntes, d’elaborar petites anàlisis i comentaris) de la identificació amb els personatges. És a dir, cridar l’atenció sobre els espots que apel·len al jo real on es pretén que l’espectador vegi reflectit en el personatge alguns trets de la seva realitat, de la seva inseguretat, de la seva timidesa, de les seves frustracions, dels seus problemes quotidians; i també en els anuncis en què es pretén la identificació amb el jo ideal, anuncis que pretenen que els espectadors vegin reflectits els seus somnis, els seus desitjos, allò que els agradaria ser i no són (anuncis de colònies, de cotxes, etc.). També cal posar sobre la taula la tendència cada cop més clara i evident dels anuncis de no parlar de les característiques dels productes, sinó que apel·len a les emocions o a transferir amabilitat, simpatia, modernitat o sensualitat del personatge amb el producte. Són molts els anuncis on no apareix cap mena d’argumentació que justifiqui qualitats objectives del producte. No es juga amb raonaments es juga amb sentiments. Sentiments de competitivitat, d’èxit professional, econòmic o sexual, amb sentiments d’egocentrisme o d’enveja. El sexisme dels espots, més o menys disfressat, és un altre element que ha de sortir en el crèdit. No és massa difícil trobar exemples d’anuncis on apareix una dona-objecte, una dona que no té un altre objectiu que convertir-se en pesonificació del producte. C) "Lladres d’anuncis" Visionat crític d’aquesta pel·lícula de Maurizio Nichetti, injustament oblidada, i treball posterior de comprensió i comentari. CARTELLPUBLICITAT : COM FER I COM ANALITZAR UN CARTELL?-la gama cromatica ( color) -el tractament de la imatge ( fotografia, dibuix ,fotomuntatge...) -la tipografia ( slogan, frase publicitaria....) -la composició -Web que explica com es fa un cartell i com el podem analitzar http://www.edu365.cat/batxillerat/artistic/ud/cartell/ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada