GIMCANA FOTOGRÀFICA
COM FER UN FOTOREPORTATGE?
https://www.xatakafoto.com/trucos-y-consejos/ejercicios-y-juegos-para-practicar-consejos-fotograficos-gymkana-para-aprender
Simulador de càmera
Gèneres i moviments
Gèneres fotogràfics TV3
Gèneres fotogràfics
http://www.documentales-online.com/tag/historia-de-la-fotografia/
Reporteros de guerra
Reporteros de guerra
DENIS OLIVIER
Història de la Fotografia
Anàlisi d'una imatge
“El departament de Var. Hyères”. 1932 Henri Cartier-Bresson
Analitzeu aquesta imatge considerant els aspectes següents:
— Els elements formals i estètics;
- Enquadrament.
• Format: Rectangular apaïsat.
• Pla: Pla general d’un carrer amb unes escales en primer pla ocupant tota la part inferior de la imatge i un ciclista al fons a l’esquerra.
• Composició.
• Centre d’interès: Compartit per les escales i sobretot el ciclista, que és on es dirigeix la nostra mirada després de recórrer la imatge.
• Línies dominants: Les corbes, de les baranes i el cantell de la vorera, que formen una espiral fins al ciclista. També hi ha uns ritmes en les Línies dels barrots i dels esglaons de les escales.
• Composició: La composició és a terços situant el ciclista en el nucli superior esquerra i carregant el pes visual sobre aquest i la part inferior de la imatge.
• Mirades: es juga amb la mirada del lector de la imatge que baixa les escales seguint l’espiral fins a arribar al ciclista.
• Equilibri visual: Imatge molt equilibrada, tot és col·locat al lloc apropiat.
• Angulació: Picat
• Enfocament i profunditat de camp: Tot queda enfocat excepte el ciclista que es mou i una part molt petita de la barana a la part esquerra. Gran profunditat de camp, el fons també està enfocat.
• Il·luminació i color: La il·luminació és molt neutre, és natural difusa, sense ombres molt marcades. La imatge és en blanc i negre però sense un clarobscur molt pronunciat, si no que hi ha una gama de grisos molt amplia i per tant un gran equilibri de masses. Molt ben entonada.
— Els valors de significat.
• Característiques de la imatge.
· Graus d’iconicitat: És una imatge realista, segurament buscada. El fotògraf ha esperat que passés un ciclista per fer la foto.
· Graus de senzillesa o complexitat: És relativament complexa, per què apareixen molts elements, però fàcil d’interpretar.
· Grau de monosèmia o polisèmia. Interpretació de la imatge i/o text: La imatge és fàcil d’interpretar, ja que el fotògraf ha buscat crear una imatge on la mirada de l’espectador acompanya el moviment del ciclista i on a pesar que sabem que no és així sembla que hagi baixat per les escales. Imatge molt rítmica i amb un gran sentit del moviment.
· Grau d’estereotip o originalitat: Molt original, buscant el moment precís per fer la imatge. Model per fotografies d’aquest estil.
• Recursos expressius: El recurs de la ironia i de la repetició és molt present en la imatge, en plantejar la possibilitat d’una nova trajectòria de la bicicleta i la reiteració d’elements iguals en la composició.
• Funcions de la imatge.
· La imatge és molt poètica i ens convida a participar del moviment, a baixar per aquestes escales.
- Codis visuals:
· Codi espacial:
• L’enquadrament horitzontal reforça la direcció i moviment del ciclista i en deixar les escales en la part inferior crea molta profunditat.
• Angulació: el picat distorsiona la mida de les escales respecte a la figura i ens porta com espectadors, a seguir les escales.
· Gestual: El gest del ciclista reforça el moviment.
· Escenogràfic: L’entorn (les escales i el carrer) agafen molta importància i són protagonistes de la imatge junt amb el ciclista.
· Lumínic: La llum neutra crea un ambient, on tot s’integra s’equilibra.
· Cromàtic: El to homogeni de blan i negre fa que la nostra mirada sigui global, integradora, i els ritmes i la composició agafi molta força. Per altra part reforça el caràcter urbà del tema.
· Simbòlic: La composició en espiral de la imatge relacionaria la imatge amb l’associació que habitualment es fa de ciutat i moviment.
· Gràfics: El fet de ser una fotografia analògica remarca la dificultat de realitzar la imatge amb aquest enquadrament tan precís.
· De relació: La composició en espiral és molt típica en el barroc, que tenia com característica l’èmfasi del moviment. També és una forma que es relaciona amb el nombre auri i les composicions harmòniques.
• Interacció verboicònica.
· Tipus de relació entre text i imatge: El text complementa la imatge, ens informa d’on ha estat realitzada la imatge i dóna suport al sentit urbà.
Imatge d’un dels grans fotògraf del S. XX, que magistralment i amb gran originalitat ha estat capaç de fotografiar en “l'instant décisif ” una realitat urbana plena d’equilibri i moviment alhora, poesia i bellesa, fent-nos participar com espectadors de la imatge.
REPORTATGE
Fer fotografies no només és qüestió de tècnica i teoria, de conèixer be la teva càmera, de la velocitat de disparar que permet, i fer-la servir, per saber les seves possibilitats i treure'n el millor profit.
Així us presento un seguit de consells que us poden donar aquest punt creatiu a les vostres fotografies creatives, i marcar una diferència, que arribats en aquest punt en el que les càmeres són tan bones, que només varia la capacitat de la fotògrafa de captar allò màgic que no pot captar un altre:
1. Objecte vertical i/o paisatge horitzontal, enquadrament
El primer a l'hora de fer una fotografia artistica és pensar què és allò que vols retratar, un objecte únic, pot ser una persona, o qualsevol cosa, un arbre, una flor, un animal, una muntanya, o més be és un paisatge, el paisatge pot estar definit per un espai buit, o un camp, o una serralada, o potser moltes persones a un concert, o a la platja, etc. persona i objecte vertical* paisatge horitzontal* Si la foto retrata una unitat és millor fer la foto vertical, i si és un paisatge horitzontal.
2. Llum del dia, més natural. o be artificial o de nit ... amb focus dirigits
La millor llum per fer fotografies és la del sol, a un lloc on no hi hagi res que faci ombres, ja que desprèn la mateixa quantitat de llum a tots els punts de la imatge, cosa que la fa més natural i real.
Si fas fotografies amb flash o llum artificial veuràs que surten punts de llum destacats, per això, si no domines aquest tipus de fotografia solen sortir poc naturals. llum natural un dia gris* Si no vols massa llum i vols una imatge més tènue, dons fes la foto a un exterior on no hi doni directament el sol o un dia núvol, on la llum sigui més fluixa.
La llum artificial es mesura per que dongui el % necessari de llum a tots els punts i faci l'efecte natural, que potser en interiors o segons quins plànols privats no es poden efectuar al aire lliure.
Recorda els colors , poden ser freds, càlids complementaris....
3. La composició: canvia el punt de vista,has de tenir en compte les regles dels terços, de la mirada i de l hortizó, i el concepte d aire?
Si vols que el teu reportatge sigui original o be fas fotografies a alguna cosa original i/o desconeguda, o be la mires d'una manera diferent, cosa fàcil, perquè cada persona mirem diferent. Així que quan algú veu a alguna persona pensa una cosa i un altre un altre, dons la cosa està en reflectir en la fotografia allò que penses d'aquella imatge que capturaràs. canvi de perspectiva* Pensa en el conjunt de la imatge, el fons, i els objectes que composaràn la imatge. Ha de conjugar-se color, forma, i perspectiva, per que tot tingui una coherència per a l'espectador final.
4. Pots jugar amb el moviment, velocitat d 'obturacio i obertura del diafragma...
El moviment que es pugui produir al nostre voltant pot afegir a la imatge drama, i crear un centre d'interès. Per aconseguir capturar hauràs d'utilitzar velocitats d'obturació baixes, tancar el diafragma per contrarestar la llum.
5. Jugar amb la profunditat de camp:
Utilitza la major profunditat de camp que es pugui, sobretot per la fotografia paisatgística, mantenint nítida tota la foto, has de tancar tot el que puguis el diafragma de l'objectiu de la teva càmera. És interessant i d'ajuda fer servir un trípode o recolçar la càmera en algún punt.
6. Jugar amb el enfocament:
Amb el joc amb la profunditat pots practicar també l'enfocament o desenfocament d'objectes.
7. Pots jugar amb les diferents perspectives, punts de vista, plans:
plà general En retrat, aquest és el pla en què apareix tot el cos, o tot l'objecte a capturar. Aquest és el pla més llunyà que podem prendre.
plà americà o 3/4 El nom de pla americà ve de les pel · lícules de gènere Western. El pla americà talla el protagonista aproximadament a l'altura del genoll o per la cuixa. És ideal per enquadrar en la fotografia a diverses persones i objectes interactuant.
plà mitjà El pla mig cobreix fins a la cintura, recollint la línia de tall entre el melic fins a gairebé l'entrecuix. En cas d'estar assegut el protagonista, la tolerància baixa fins a aproximadament la meitat de la cuixa. És adequat per moda i per mostrar la realitat entre dos subjectes, com en el cas de les entrevistes.
plà mitg curt El pla mitjà curt, també conegut com a pla de bust o primer pla gran, recull el cos des del cap fins a la meitat del pit. Aquest pla ens permet aïllar en la fotografia una sola figura dins d'un requadre, descontextualizándola del seu entorn per concentrar en ella la màxima atenció.
primer plà El Primer pla recull el rostre i les espatlles. Aquest tipus de pla es correspon amb una distància íntima, ja que serveix per mostrar confidència i intimitat respecte al personatge.
primeríssim primer plà El Primeríssim primer pla capta el rostre des de la base del mentó fins a la punta del seu cap, o el detall d'alguna part del cos, objecte, etc; i així s'aconsegueix també dotar de gran significat a la imatge.
plà detall El Pla detall en el retrat recull una petita part del cos, i d'objectes, on es concentra la màxima capacitat expressiva, i s'intensifica la imatge per la distància mínima que hi ha entre la càmera i l'objecte, permetent emfatitzar el detall que volem ressaltar.
Jugar amb la fotografia és màgic i apassionant, sempre hi ha coses per captar, de una i mil maneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada